L’any passat, en la 1a edició d’aquestes jornades, els assistents parlàvem de com la ruralitat real i la imatge socialment i políticament dominant de la ruralitat no eren coincidents. La imatge s’havia quedat aturada en un temps passat, mentre la ruralitat real havia continuat avançant. Mai no havia deixat d’avançar i canviar, perquè la ruralitat disposa dels seus propis futurs i evoluciona cap a ells autònomament, de forma paral·lela als futurs urbans. Aquest desajust entre imatge i realitat resulta perjudicial per a la ruralia que veu com molts projectes interessants i innovadors van a parar a centres urbans si els seus promotors cauen en el parany de creure que no és possible portar-los endavant en un espai rural. Resulta nefast especialment, perquè molts i moltes joves qualificades i preparades han sucumbit a aquesta ideologia tan difosa socialment.

Sense deixar de publicitar als quatre vents l’existència d’una nova ruralitat, en l’edició d’enguany de les jornades volem centrar el focus de les anàlisis en les pràctiques culturals realment existents als espais rurals. En realitat es tractaria d’imaginar com podria ser la vida cultural dels nostres espais rurals si no tingueren al seu damunt la llosa d’eixos prejudicis culturals desfasats però tan vigents a les institucions.

Es tracta de reflexionar sobre quina mena de consum cultural li toca fer al medi rural i en quina mida pot ser (o continuar sent) una població productora de continguts i de productes culturals. De debatre com es manifesten les avantguardes culturals innovadores pròpies de la nostra ruralitat. D’analitzar la relació entre l’immens patrimoni cultural que disposem i la innovació cultural, entre dinamització cultural i desenvolupament local, especialment turística però no únicament, …