Noves propostes de gestió del sòl agrícola
Cada vegada és més freqüent trobar camps de conreu abandonats al nostre territori, que fins fa no molt es mantenien productius. Les raons de l’abandó són moltes i diverses però operen principalment en dos sentits: la divisió parcel·lària dificulta l’eficiència del conreu i la seua rendibilitat; la baixa rendibilitat del camp, i especialment la del secà, fan poc atractiu el sector.
OBJECTIUS del projecte
Treballar les resistència de caràcter social
De les raons de l’abandó del camp se’n deriven moltes altres, algunes amb incidència en allò social i altres en allò agrari. Han estat diverses les institucions i organitzacions privades que han impulsat projectes per capgirar la situació, però poques d’elles han reeixit en el nostre voltant. La nostra intenció és explorar les peculiaritats del nostre entorn i treballar les resistències de caràcter social que es produïsquen a l’hora de proposar i dur endavant aquests projectes.
Metodologia
Per a la implementació d’aquests objectius es treballarà amb mètodes experimentals basades en tècniques dinàmiques d’investigació-acció-participació.
Els processos basats en la investigació-acció-participació es fonamenten en una perspectiva instrumental de la ciència al servei dels interessos i de la resolució dels problemes de la població general. Ací, el personal científic passa a ser un instrument en mans de persones mobilitzades de la comunitat.
De fet, és aquesta comunitat la que dirigeix el procés i la que acaba apropiant-se del coneixement generat en ell. La conseqüencia desitjable és l’empoderament de la comunitat mitjançant la incorporació de capital cultural que impulsa canvis de perspectiva i comportament de la comunitat en defensa dels seus interessos propis, bandejant processos d’alienació social.
Escenaris
Orpesa
Coves de Vinromà
ACTIVITATS REALITZADES
ORPESA DEL MAR · 15 D’OCTUBRE
La recuperació d’espais per a l’activitat agrícola
LES COVES DE VINROMÀ · 22 d’octubre 2021
Banc de Terres
Entitats col·laboradores:
Equip de treball
- Xavier Ginés Sánchez (Aula Mobilització del coneixement de l’UJI.
- Maria Segura Gras (Xarxa Experta -UJI-/Pacte per l’Ocupació i l’Empreniment Plana Alta-Nord)
- Victoria Pastor Fuentes (Dep. de Ciències Agràries i del Medi Natural)
- Blas Agut Capdevila (Mar de Boires)
- Pau Caparrós (Sociòleg))
- Mónica Nos (Ajuntament de les Coves de Vinromà)
- Isaac Lara Gómez
- Olga Monferrer
Bibliografia
- Cabanes, Mar; Mancebo, Ignacio. «Bancos de Tierra Agroecológicos Municipales : una alternativa al desempleo, el despoblamiento rural y la desposesión : el caso de Luciana (Ciudad Real)». Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas, Núm. 18 (octubre 2014), p. 52-53. <https://ddd.uab.cat/record/171120> [Consulta: 1 juny 2021].
- González-Puente, Marc. «Accés a la terra, desagrarització i reagrarització: discursos des d’un banc de terres al Camp de Tarragona». Arxiu d’Etnografia de Catalunya, [en línia], 2020, Núm. 21, p. 69-96, https://www.raco.cat/index.php/AEC/article/view/378406 [Consulta: 1-06-2021].
- Meligosa Castañeda, Celia. «Los bancos de tierras : una aproximación». Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas, Núm. 22 (otoño 2015), p. 35-38. <https://ddd.uab.cat/record/171463> [Consulta: 1 juny 2021].
- Rico, Eduardo Corbelle; Crecente Maseda, Rafael. «El abandono de tierras: concepto teórico y consecuencias.» Revista Galega de Economía, 2008, 17.2 (): 0.
Programa mobilització del coneixement 2021
El programa de mobilització del coneixement que duu endavant la Xarxa Experta, a través del PEU-UJI, té dues finalitats:
1
Per una banda aconseguir l’intercanvi de coneixements entre la comunitat local i la comunitat universitària. Des de perspectives diferents s’ha d’aconseguir que les seues visions acaben impregnades dels punts de vista recíprocs. Amb aquesta mobilització s’ha de generar coneixement net que redunde en benefici d’ambdues comunitats en les matèries objecte de les dinàmiques, però també de cara al futur, deixant oberts canals de comunicació i perspectives de treball que incorporen l’”altre”.
2
Per altra banda hi ha la manifesta intenció de provocar canvis d’actitud en ambdues comunitats: Per una banda en la universitària s’espera incrementar la percepció de la importància de treballar amb el territori i amb la ciutadania, que sovint queden exclosos del treball investigador universitari ja que rarament pot assumir el finançament que requereixen molts d’aquests projectes. Per la part de la ciutadania, es té la intenció de produir canvis en l’actitud de la població respecte certs aspectes introduint factors de canvi dels discursos dominants.
