VI JORNADES DE LA NOVA RURALITAT
Innovació per a la sobirania alimentària
30 de setembre i 1 d’octubre 2022 · Benlloc
Primerament, us donem la benvinguda a totes les persones que formeu aquest col·lectiu, cada cop més nombrós, de seguidores dels treballs i les línies de reflexió proactiva —fetes des d’una òptica desvergonyidament rural—, que s’han convertit en senyal identitari del Fòrum de la Nova Ruralitat.
Potser ja us heu inscrit a aquestes VI Jornades de 2022 perquè sou de les que ens seguiu ben de prop i coneixeu allò que ens preocupa i per tant, ja suposeu per on aniran els trets d’aquesta edició d’enguany. O, senzillament, perquè sou d’aquelles que de cap manera voleu trencar el contacte amb tota eixa gent tan interessant que conformen l’activisme rural valencià i que, com cada any fins ara, es donen cita en aquest esdeveniment, que ha esdevingut d’assistència indefugible també per a elles. Algunes altres, en canvi, potser esteu esperant per a inscriure-vos a conéixer amb cert detall els continguts dels debats que focalitzaran la trobada d’enguany i també, el cartell de ponents que els dinamitzaran.
Siga com siga, a continuació us presentem aquest programa, precedit això sí, com ha estat habitual en les anteriors edicions, per uns breus comentaris introductoris que alhora justifiquen la selecció del tema i el disseny del programa.
— 01
AL FIL DE LES V JORNADES DEL 2021
Una assistent, assídua a les fites anuals de la Nova Ruralitat a Benlloc, ens comentava com, quasi sense adonar-nos, jornada a jornada es va bastint un cos de coneixements que es fa comú per al cercle ampli de seguidors del Fòrum, però que, ben mirat, esdevé imprescindible per a qualsevol persona que pretenga actuar des de la ruralitat amb independència de criteri i amb una visió panoràmica ampla i crítica. I afegia que, a parer seu, els diagnòstics del Fòrum de la Nova Ruralitat resulten incòmodes a molts alts càrrecs de l’Administració, perquè aquestes anàlisis estan nodrides amb el rigor intel·lectual que aporta el suport del món acadèmic que ha caracteritzat el Fòrum, però, sobretot, perquè s’han creat des de la perspectiva i el punt de mira, persistents i ferms, d’una societat civil rural decidida a anar més enllà del mer orgull rural.
Així, quant al tema d’aquestes VI Jornades, potser més que mai, estaran alineades amb les conclusions de les jornades de l’any passat. Si us en recordeu, en novembre de 2021 vam analitzar les crisis que afecten les energies fòssils, els materials crítics i el clima, per tal d’encetar la reflexió sobre la manera en què aquestes immenses crisis simultànies ens afectaran al medi rural i de diferent manera, a les ciutats. Enguany, però, d’aquesta amenaçadora borrasca multicrisi en destacarem la imminent crisi alimentària, la qual farem passar a un primer pla de l’anàlisi i del debat per a tractar-la gairebé monogràficament.
— 02
LA RURALITAT I ELS SEUS DOS GRANS REPTES
Tal com vam concloure en les últimes jornades —a tall de síntesi o resum—, a hores d’ara la ruralitat ha quedat encarada amb dos grans fronts que requereixen de part de la població rural una intensa resposta proactiva:
a) El front de la imperiosa reversió del desequilibri territorial. Perquè necessitem urgentment l’equiparació en drets de ciutadania amb la resta dels territoris (transport públic, habitatge, atenció sanitària de segon nivell, infraestructures, serveis, telecomunicacions, …) que facen possible a les parelles joves escollir viure als pobles rurals. Així mateix, és imprescindible que les institucions de govern adopten una manera de governar que no despoble més la ruralia.
b) El front de la multicrisi ecològica. Perquè a la ruralitat, entre moltes altres coses, ens cal avançar en la consecució d’una major sobirania alimentària dels pobles, tot recuperant nivells perduts d’activitat agrària i ramadera, per a possibilitar i promoure el comerç i el consum de proximitat. Ens cal assolir majors nivells de sobirania energètica local i comarcal, superant els importants graus actuals de dependència respecte dels grans i allunyats centres de producció energètica, aliens a l’interés de la població rural.
I no és menys crucial, fer comprendre a la societat en el seu conjunt i a les institucions de govern en particular, que sovint, quan fan servir el terme “medi natural” en realitat s’estan referint al “medi rural”. Es pot ben dir que el seu “medi natural” és el nostre “medi rural”. Sembla com si, a força d’ignorar els drets socials de la població rural, s’haguera acabat per negar-li a la ruralia la seua condició d’espai social amb vida pròpia. Tant és així, que els partidaris del rewilding —una ideologia prou present en alguna conselleria que ens pertoca— ja consideren la població rural com un molest residu que resta encara enmig del “medi natural” valencià, però que caldria facilitar que deixe d’existir tan prompte com fóra possible.
En aquest sentit, els grans incendis forestals recents es poden considerar ben bé com un símptoma d’aquesta ideologia que invisibilitza la societat rural i dels darrers cinquanta anys de menysteniment i subordinació del territori rural valencià. Hem pogut veure com, malgrat la virulència d’aquests incendis i els seus enormes i desastrosos efectes, sembla que està costant molt que des d’alguns sectors del conservacionisme ecològic particularment urbanocèntrics es reconega l’enorme perill que representa l’absència d’una gestió forestal sostenible i el paral·lel abandó dels pobles rurals de muntanya.
Malauradament, aquest segon front, tan ampli i interessant, s’està veient reduït, per contra, a un camp de resistència enfront de nombrosos projectes extractivistes de grans companyies financeres, bé siga per a la creació de grans centrals elèctriques fotovoltaiques o eòliques, bé per a la instal·lació de macrogranjes. Val a dir, que tant uns com els altres són, bàsicament, projectes especulatius. Però sobretot, s’ha de subratllar que ni fan sostenibles energèticament i alimentària els pobles, ni tampoc les ciutats, les quals estan tant o més necessitades d’aquesta sobirania que els pobles rurals davant l’amenaça d’aquesta multicrisi que ja ens està afectant.
Sembla obvi que aquests dos grans fronts estan directament entrellaçats, de manera que difícilment podem acarar el front ecològic amb alguna garantia d’èxit, si no aconseguim fer avanços significatius en el front de la reversió dels desequilibris territorials. En aquest sentit, l’Avantprojecte de Llei integral de mesures contra el despoblament sembla més ben orientat que el que havia fet fins ara la Generalitat. Tanmateix, encara persisteix una significativa resistència a nomenar les coses pel seu nom. Continuen parlant de despoblament, fins i tot en el nom de la llei, quan és sabut que això del despoblament va passar durant les dècades dels 60 i 70 del segle passat. Haurien de saber ja, que el nom de la llei que ens cal ara, és el de Llei per a la reversió del desequilibri territorial —o la desigualtat social territorial—. Encara continuen parlant de “repte demogràfic”, quan haurien de parlar de fer possible que la joventut puga continuar o puga escollir viure al rural, perquè hi haja igualtat de condicions amb l’urbà. En definitiva, ens cal eixa Llei, demanada per aquest Fòrum des de 2019, que canvie la forma actual de governar el territori per una altra que no despoble.
— 03
PER A CREAR ESPAIS DE DEBAT AL VOLTANT DE LA CRISI CLIMÀTICA I ENERGÈTICA EN RELACIÓ ALS PROCESSOS DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA I RAMADERA
Si totes les guerres són injustes, la d’Ucraïna, a més a més, resulta particularment estúpida. Entre altres coses, perquè afegeix més llenya al foc de l’escassesa planetària de combustibles fòssils barats, fent-los encara més cars i més escassos del que serien si no hi haguera guerra, com està passant ara amb el preu del gas. Però també, perquè afecta la disponibilitat de cereal en un context general d’escassesa.
I sobretot, perquè els diversos poders europeus estan fent servir aquesta mateixa guerra com una cortina de fum darrere de la qual s’estan orquestrant descomunals maniobres especulatives amb cereals i altres aliments bàsics. Unes maniobres tan criminals, que s’espera que la quantitat de morts que acabaran produint arreu del món a causa de la fam multiplicarà per una alta xifra els morts i exiliats produïts pel mateix conflicte bèl·lic. Una mortaldat que afectarà principalment el tercer món i en general, aquells països massa dependents de la producció de beneficis econòmics i especulatius als països rics.
Però, fonamentalment, en aquestes VI Jornades hem de comprendre com ens afecta i ens afectarà més encara, la repercussió de les crisis climàtica i energètica en els processos de producció agrària i ramadera i, en conseqüència, en la situació alimentària i econòmica de les poblacions vulnerables. Si la desastrosa situació climàtica ja està impactant desigualment en les collites, en l’escassetat de gasoil en els transports, en l’escassesa de gas en la producció de fertilitzants químics, i tot plegat impacta en la disponibilitat i el preu dels pinsos, …, no cal dir com tot aquest conjunt de factors està amenaçant la distribució i el consum alimentaris.
De com podem ser proactius des del rural davant aquesta situació alimentària global, complexa i en alguns aspectes, dramàtica, és del que us proposem tractar i debatre en aquestes VI Jornades.
Amb aquesta intenció programàtica, no sobtarà ningú el fet que, per al disseny i la programació de les jornades, des del Fòrum hàgem estretit lligams de col·laboració amb el col·lectiu Connecta Natura, especialment dedicat a la biodiversitat cultivada i altres aspectes de sobirania alimentària. I també, que ens hàgem conllogat, més estretament si cap que en edicions anteriors, amb la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià.
9ª FIRA DE LA BIODIVERSITAT
La 9a Edició de la Fira de la Biodiversitat Cultivada del País Valencià és un esdeveniment itinerant que edició rere edició reivindica la biodiversitat agrícola del territori valencià i la cultura que l’envolta. Els dies 1 i 2 d’Octubre la fira agafarà el relleu de les VI Jornades, oferint diverses activitats per promocionar la importància varietats i els coneixements agrícoles tradicionals com a element clau en la dinamització del espais rurals i el desenvolupament sostenible i just. Si vols participar et deixem els següents enllaços:
CARTELL DE LES VI JORNADES
Un any més l’Auditori de Benlloc acull les VI Jornades de la nova ruralitat. L’Auditori està composat per una sala amb 185 places, i de 4 aules equipades per a funcions docents, amb sistema d’àudio i d’il·luminació així com de projecció a pantalla de 5×4 metres.
Carrer del Mestre Ortega nº6. Benlloc. Castelló. CP: 12181
Si busques on dormir, tens una variada oferta d’allotjaments en els diferents municipis de la Plana de l’Arc: Cabanes, Benlloc, Les Coves de Vinromà, Vall d’Alba, Vilafamès, La Torre d’en Doménec i Vilanova d’Alcolea.
PROGRAMA
Recepció i acte de benvinguda
Taula redona: Tota ruralitat que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres
Es veu urgent una aposta decidida per la participació de la ciutadania a l’hora de definir les polítiques de transició cap a un model de societat que puga fer front als reptes que encarem. De les V Jornades es conclou que aquesta transició passa per allò més local, per allò més proper, i caldrà fer comunitat per prendre decisions que afecten tothom que comparteix un espai vital. Tensions i conflictes que afecten a les comunitats rurals. Aquestes confrontacions mostren, en gran part, la distància entre els centres de decisió urbans i el món rural, i com aquests espais de poder no reconeixen els drets i les sobiranies de les persones que hi habitem. Analitzar els reptes dels pobles a l’hora d’impulsar una governança més justa i democràtica.
Amb la participació de:
DARÍO FORNAS
Biòleg, sociòleg i agricultor.
Em vaig especialitzar en biologia evolutiva i dinamització agroecològica. Em sent atret pels denominats conflictes socioecològics i crec en l’acció col·lectiva per construir nous camins.
Actualment dedique bon temps com a responsable de dinamització social i metodologies participatives en l’associació Connecta Natura i al cultiu d’hortalisses, cirerers i altres fruiters.
SERGI SALADIÉ
Llicenciat en Geografia (1998) per la URV, postgrau en Arquitectura del Paisatge (2000) per la UPC, i Màster en Estudis Territorials i Urbanístics (2003) com a titulació conjunta de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, la UPC i la UPF i Diploma de Tècnic Urbanista (2003) per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Actualment és professor associat al Departament de Geografia de la URV, on imparteix docència de planejament territorial al Grau de Geografia i Ordenació del Territori, i de paisatge al Grau d’Arquitectura. Anteriorment (2003-2004) ha treballat per a la Diputació de Barcelona i la Societat Catalana d’Ordenació del Territori en l’elaboració de l’Anuari Territorial de Catalunya i en l’àmbit del planejament territorial.
Com a professional autònom desenvolupa projectes, estudis i assessoraments, especialitzat en els àmbits del paisatge, l’energia i la planificació territorial. Igualment ha participat en múltiples jornades, congressos i xerrades sobre temes de paisatge i ordenació del territori, energia i conflictes territorials, usos dels espais rurals, etc.És autor del llibre Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica. El cas de les comarques meridionals de Catalunya sobre l’impacte de les centrals eòliques a les comarques del Priorat i la Terra Alta.
NEUS MONLLOR
Consultora agrosocial treballant en xarxa per una nova generació agrària arrelada a la terra. Doctora en Geografia i Medi Ambient i Màster en International Comparative Rural Policy Studies. El procés d’aprenentatge en relació amb els nous models de relleu generacional i l’enllaç amb un nou paradigma agrosocial, és el que l’ha portat a treballar com a consultora.
Des del 2013 ofereix els seus serveis de recerca, assessorament i formació en temes de desenvolupament rural, polítiques de relleu generacional i sistemes agroalimentaris locals.
Des de 2020 està instal·lada a Biscaia des d’on col·labora amb diferents entitats i persones que treballen per una nova generació agrària vinculada a models de proximitat, compromís i respecte. Actualment coordina conjuntament amb l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), la Xarxa d’Espais Test Agraris d’Espanya. Es defineix com a entusiasta en la cerca de solucions creatives per als reptes del món rural.
SECTOR PRIMARI
Taula redona 1: Ramaderia
L’actual model d’explotacions ramaderes destinades a la producció en massa de carn -bé siga en intensiu, bé siga en extensiu- mostra seriosos problemes de subsistència ara mateix atès que està condicionada al preu creixent dels pinsos i el combustible, car depèn en la seua pràctica totalitat del transport. Moltes explotacions estan considerant la possibilitat de cessar la seua activitat i tancar. Quines alternatives tenim? Els impactes que tot això està tenint en el model de producció i transformació de carn dominant al País Valencià ens porten a reflexionar sobre quins canvis s’estan promovent i com els hi podem donar suport per tal d’avançar vers un escenari respectuós amb els drets socials i ambientals.
Amb la participació de:
PINO DELÀS
Pagès a llavora.cat, a l’Alt Empordà.
Especialitzat en porcí ecològic. Soci de la Cooperativa agrària Escorxador municipal de l’Armentera.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB. Afiliat a la Unió de Pagesos de Catalunya.
MERLÈS MARTÍNEZ
Enginyera agrícola, pastora i ramadera. Cofundadora del projecte Can Mimó, pastors i productors artesans on mitjançant la silvopastura amb cabres es gestionen zones estratègiques per a la prevenció d’incendis a l’entorn de la muntanya de Montserrat.
IMMA PUIGCORBÉ
Nascuda a les Llosses 1988.
Filla de pagès i veterinària rural especialitzada en boví.
Implicada amb el moviment per un preu just per la llet als
vaquers catalans. Creadora del perfil Vacat a xarxes socials per tal de donar a conèixer la problemàtica i el dia a dia de les granges de vaques de llet a Catalunya.
Taula redona 2: Explotació del sòl rural
Ara mateix el sòl rural es reparteix entre terrenys agrícoles, pastures, erms i boscos. La gestió que es fa de tots aquests espais haurà de canviar forçosament en un context de relocalització de la producció d’aliments. Una cosa semblant podríem dir d’una agricultura altament depenent dels fertilitzants i del transport de la producció així com d’una maquinària totalment vinculada al diésel. Més prompte que tard s’haurà de redibuixar el paisatge agrícola i cal que ens posem a la faena. Com ho fem?
Amb la participació de:
FRANCESC FONT
Francesc Font Rovira, agricultor de novena generació, enginyer tècnic agrícola, consultor i formar internacional especialitzat en agricultura regenerativa.
Fundador de The Regen Academy, escola d’agricultura regenerativa, i Agroassessor, consultoria agrícola.
Escriptor de dos llibres, Arrelats a la Terra (Ed.: Tigre de Paper) i Agricultura Regenerativa (Ed.: Mundi-Prensa).
RAMON MAMPEL
Compta amb Estudis d’Enologia i Viticultura a l’Escola de Requena. Fou secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià del 2010 al 2018.
Actualment és president d’una cooperativa de desenvolupament rural i ha iniciat un projecte cooperatiu d’àmbit comarcal que implica diferents almàsseres d’oli. Ben mirat, és tot un guerrer i guardià en la salvaguarda del patrimoni arbori (de les oliveres mil·lenàries) del nostre territori. A més a més, és un ferm defensor del producte local i de proximitat, de les varietats autòctones i de les persones que
vivim al món rural; de fet, destaca com a impulsor de la idea que va plasmar la Diputació de Castelló: “Castelló ruta de sabor”. Però sobretot, si hem d’etiquetar un home tan actiu i preocupat per la terra, estaríem davant d’un LLAURADOR en majúscules, dels de tota la vida.
GUSTAVO DUCH
Veterinari d’estudis, hortolà en construcció i com a vocació formar part dels col·lectius que aspiren a transformar la civilització industrial i capitalista.
Després d’anys treballant en cooperació internacional ara, des de la cooperativa El Pa Sencer, fem agitació social des de la terra amb projectes tan engrescadors com la revista Soberania Alimentaria. Planto articles en la premsa i versos en petits llibres.
Recital LA DESCIVILITZACIÓ amb Sílvia Tomàs i Gustavo Duch
Amb textos de Gustavo Duch, com un geòleg que investiga l’estat de la terra en les seves dues accepcions, “terra” i “Terra”, i amb les veus i notes de diferents artistes, es presenta un recital amb intencions de conferència o una conferència que no sembla una conferència: La DesCivilización.
Taula redona: Decréixer en positiu
Repensar l’alimentació va íntimament lligat a repensar el nostre model de consum. De les V Jornades va eixir la conclusió que el decreixement esdevindria l’única opció viable per la nostra supervivència. Com diuen alguns autors, o intentem posar-hi una mica d’ordre i programem el procés de decreixement o ho farem igualment de cop i de manera molt més traumàtica. En aquest tercer bloc no es pretén justificar el decreixement sinó parlar en positiu d’ell. La idea seria fer del decreixement una qüestió atractiva a més de necessària i mostrar models de decreixement exitosos on la gent ha guanyat qualitat de vida.
Amb la participació de:
MANUEL CASAL LODEIRO
Llicenciat en Informàtica per la Universitat de Deusto, ha treballat en consultoria de projectes en Internet des de l’arribada de la WWW a l’Estat. Ha promogut i participat en diversos projectes activistes en els camps cultural, social i polític. Fou un dels fundadors de Democracia Directa Digital (D3) i de l’associació http://www.vesperadenada.org/.
Des de 2008 s’ha centrat en la difusió del xoc de la civilització industrial contra els límits biofísics del planeta i de les vies de resposta social necessària. És autor de La izquierda ante el colapso de la civilización industrial, Nosotros, los detritívoros i coordinador de la Guía para o descenso enerxético i fundador i coordinador de la revista 15/15\15.
ANDRÉS MONTESINOS
Criat en una família on tot i no faltar-hi res, tampoc hi sobrava i es valorava tot, cultivà una vena tecnicomaniàtica per l’estalvi energètic, conreant alhora un esperit crític enfront del consumisme i els postulats que només la despesa material sense fre ens pot portar la felicitat.
En els temps de joventut, i per la seua fixació en l’energia, es va formar i va obtenir els títols de Tècnic Especialista en Instal·lacions i Línies Elèctriques, moment en el qual va començar a donar-li voltes a l’energia renovable (especialment la fotovoltaica), i el de Tècnic Especialista en Electrònica Industrial, posicionant-se com a treballador a l’administració pública. Tot i que mai ha abandonat la formació contínua, sempre ha cercat allò immediat i pràctic, defugint les càrregues teòriques que no rendeixen en fruits tangibles.
En aquest moment en què conflueixen diverses crisis, i des del seu punt de vista la més important, la mediambiental causada principalment per l’ús irresponsable de les energies, ha trobat múltiples ferramentes potents i transformadores en les quals participa activament, que tot i no ser les úniques que es poden emprar per reinventar-nos d’una forma sostenible, encaixen molt bé en el seu perfil tècnic i humà: Som Energia, de la qual és portaveu del grup local de València i president de la coordinadora territorial al País Valencià; soci de Som mobilitat, grup que aposta pel cotxe elèctric compartit; soci fundador de Som Alimentació (supermercat cooperatiu de productes respectuosos i de proximitat), Alternaoop (mobilitat elèctrica compartida) i Som Connexió (telefonia responsable i sense ànim de lucre); president de l’Associació d’Usuaris d’Energies Renovables d’Ares dels Oms (els Serrans), però també membre i soci de la Fundació Vicente Ferrer, ACNUR. Amnistia Internacional i Greenpeace Espanya.
PATRICIA DOPAZO
Agroecologa, I.T Agrícola i Llicenciada en Ciències Ambientals. Editora i membre de l’equip coordinador de la revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas i de la cooperativa El Pa Sencer.
Participa en processos d’articulació de xarxes agroecològiques i d’economia feminista, social i solidària (REAS País Valencià). Col·laboradora de diversos mitjans de comunicació.
MARIA CARRASCOSA
Enginyera Agrònoma amb Màster en agricultura ecològica. Des de fa més de 20 anys centra la seua activitat professional en el desenvolupament d’iniciatives i accions en el marc de la soberania alimentària, l’agroecologia, la gestió comunitària, la biodiversitat cultivada, l’agricultura a petita escala i els canals curts de comercialització, teixint ponts entre actors de molt distints àmbits. Ha treballat a Espanya però també a d’altres països com ara França i Brasil.
Cal destacar la seua tasca com a gerent de la cooperativa de productors ecològics gaditans Agrícola Pueblos Blancos durant 6 anys i com a responsable de projectos en la Red Andaluza de Semillas durant 10 anys.
A més, des de 2005 integra la coordinació tècnica de la Xarxa de Llavors Resembrando e Intercambiando y des de 2012 forma part de la Junta directiva de la European Coordination Let´s Liberate Diversity!.
Des de 2020 desenvolupa la seua activitat professional a la Fundación Entretantos.
Conclusions de les Jornades a càrrec de Luís de Romero
Unes jornades amb perspectiva
— 01
PERSPECTIVA DE GÈNERE
S’ha de remarcar que entre les persones que presenten treballs s’ha buscat cert equilibri de gènere. Si s’amplia en nombre de ponents es seguirà el criteri de gènere per compensar o invertir el desequilibri que actualment n’hi ha.
— 02
PERSPECTIVA TERRITORIAL
Tot i que les Jornades tenen un marcat caràcter local, la seua vocació és global. Es considera essencial aconseguir una visió global dels problemes de la ruralitat, tot i que les expressions varien en cada espai local.
— 03
PERSPECTIVA CULTURAL
L’idioma de les Jornades és el valencià, que és llengua vehicular i d’expressió per defecte.
— 04
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
El format de les Jornades es basa en el treball d’anàlisi i confrontació d’idees entre persones expertes i persones de la societat civil.
— 05
TRANSFERIR CONEIXEMENTS
Les Jornades estan concebudes com un instrument de transferència de coneixements en ambdós sentits, de la ciència cap a la perspectiva ciutadana i a l’inrevés.
ENTITATS QUE DONEN SUPORT:
