Una societat civil rural, proactiva, conscient i motivada. Un fòrum per trobar-nos i aconseguir els nostres drets de ciutadania. Un espai d’anàlisi que reflexiona la nova ruralitat des de diferents angles.
Agricultura, ramaderia i empresa en general
Membres
Grup coordinat per Àlex Vilanova Pla membre de la Unió de Llauradors, regidor a l’Ajuntament de La Jana i soci fundador d’Olis Cuquello i Marcelino Herrero, coordinador del CRIE CV (Castellón Europe Direct Centro rural de información europea) impulsor del Mas de Noguera i una de les primeres persones en reflexionar sobre la ruralitat.
Relatoria per Maria Medina i en formen part Angel Valeriano Rojo, Asier Marino Vicario, Javier Fabregat Antoli, Josep Pasqual Albiol Esteller, Nicolàs Barrera i Barrachina, Paco Rubio Villena, Raúl Contreras Comeche, Tomás Verdejo Rodríguez, Dionisio Ortiz Miranda i Eladio Arnalte Alegre.
Acords del Fòrum
- Hi ha dificultats per a promoure la incorporació i el retorn dels joves al medi rural. Calen
programes específics per a dinamitzar la inserció i el retorn. - Hi ha dificultats per a crear o ampliar negocis ramaders. Cal superar la forta disparitat
existent entre les necessitats dels ramaders i els criteris de concessió d’ajudes. - Concentració d’empreses relacionades amb el sector primari, al litoral. Continua sense
haver una visió territorial de les instal·lacions, dotacions i serveis relacionats amb l’activitat
ramadera. Açò fa molt i molt difícil el desenvolupament d’una agricultura i ramaderia de
proximitat. El cas dels escorxadors és paradigmàtic. - Calen escorxadors de proximitat, de xicoteta capacitat, sales d’especejament, flexibilització
de normatives, …, això val per als ramats eco i els no eco. - Com crear els negocis i on situar-los. Normatives que tot ho fan difícil. Fins a dificultar
que les empreses de transformació formatgera s’ubiquen a prop de les seues granges. Cal
facilitar les condicions per a que s’instal·len empreses als llocs on cal fixar la població.
Cultura, creació i vida artística
Membres
Grup coordinat per Anna Querol, tècnica de Cultura a Vilafranca. Coordina l’agenda cultural, la biblioteca i participa activant diverses iniciatives culturals i socials del municipi i Tomás Segarra Arnau, tècnic de Cultura a Sant Mateu. Coordina els recursos patrimonials de Sant Mateu amb col·laboració amb les línies turístiques i compagina amb la docència universitària.
Relatoria per Viqui Falcó i en formen part Artur Hernandez Gastaldo, Fernando Bolós Boñate, Amelia Poles Arrandis, Sergi Altaba Orti, Ferran Vives Tena, Rafael Tormo i Cuenca, Blai Garcia Cabedo, Joan Josep Trilles Font i Pasqual Herrero Vicent.
Acords del Fòrum
- Cultura per al rural i cultura des del rural. Cal desenvolupar models culturals a llarg
termini, inclusius, participatius, sostenibles i exploratoris que entenguen de forma clara la
seua pertinença a un territori. - Moltes pràctiques culturals del rural resulten d’iniciatives basades en la cooperació i
participació ciutadana. - Potser la ruralitat reuneix unes condicions apropiades per a ser un espai on
l’experimentació aparegui com a part fonamental dels processos creatius. - Cal reivindicar allò que té de positiu el medi rural, així com la seua cultura.
- L’urbanocentrisme domina la programació cultural oficial de les institucions.
- Falten infraestructures que possibiliten la creació i la discussió culturals.
- No hi ha representació de la cultura del medi rural en els espais de decisió de les polítiques
culturals valencianes.
Educació i formació en la ruralitat
Membres
Grup coordinat per Jordi Marín i Monfort, professor de Química al Batxillerat de Vilafranca, docent actiu en la defensa de la qualitat de l’escola rural com a factor de benestar i José Manuel Boix mestre a l’escola de Montanejos.
Relatoria per Marta Urban i en formen part Èlia Calvo, Zaira Fabregat, Alberto Martín Gil, Ivan Del Castillo Avila, Maite Regidor Fernandez i Santiago Domenech Cabrera
Acords del Fòrum
- L’educació és un dels pilars de la sostenibilitat social dels pobles rurals.
- L’exili induït de la joventut.
- L’accés a una formació completa, pública i de proximitat.
- L’escola rural. Una escola de qualitat i innovadora.
- Guanyar-se la vida des del seu poble, d’una forma diferent.
- No té sentit que activitats que es desenvolupen al medi rural no tinguin el seu entorn
formatiu als pobles. - Cal dotar les comarques d’interior de les infraestructures necessàries malgrat el cost inicial
que pugui suposar. - Calen campanyes que parlen de la realitat dels pobles d’avui i no de la imatge estereotipada
i anacrònica a què ens tenen acostumats. - Hem de poder garantir la formació almenys fins als 18 anys sense abandonar l’àmbit
familiar. - Les nostres escoles poden esdevenir un pol d’atracció de nous pobladors, però per
això cal aconseguir que els joves puguen triar entre el poble i la ciutat.
Infraestructures, turisme i administració pública
Membres
Grup coordinat per Teresa Giner Garcia, técnica educativa i, des del voluntariat, una destacada activista de la comarca castellonense d’Els Ports. Va ser alcaldesa de Villores i durant dècades unida a moviments socials per al desenvolupament rural sostenible.
Relatoria per Joan Bautista Ferreres Bonfill i en formen part Juan Luís Anglés Monroig, Pilar Gil, Guillem Monferrer Milian, Sergio Monfort Prats, Pablo Boronat Pérez, Diego Zaragozà, Julio Vicedo Cerdá, Nando Falomir i Susana Messeguer.
Acords del Fòrum. Turisme
- El turisme front al despoblament.
- Cal avançar en l’estructuració supralocal de l’activitat turística.
- Afavorir la consolidació d’iniciatives turístiques de joves al medi rural.
- Les infraestructures turístiques afavoriran l’equilibri territorial.
- Cal facilitar la incorporació de tècnics turístics als ajuntaments i les mancomunitats rurals.
- Calen instruments per a determinar el model turístic de forma democràtica i no excloent.
- La innovació i la conservació turística de la mà de les joves amb iniciativa.
- La cooperació entre el turisme litoral i el turisme d’interior és una eina de sostenibilitat
social i econòmica dels pobles rurals. - Persones i territori. Turisme i visió supralocal.
Acords del Fòrum. Administració local
- Ordenances municipals que dificulten el desenvolupament de l’activitat agrícola.
Dificultats dels ajuntaments per salvar les traves burocràtiques de la conselleria
d’agricultura a l’hora de fer els tràmits. - Dificultats en l’aplicació de les clàusules socials en la contractació pública. Cal enfortir el
teixit administratiu de l’administració local rural - Polítiques de la Diputació de Castelló tenen una visió assistencial cap als pobles de
l’interior i no de promoció de la nova ruralitat. Cal revisar els criteris d’inversió del les
Diputacions en els pobles. - Centralització i informatització de l’administració. No està garantit l’accés de la ciutadania
rural a l’Administració sense desplaçament. La manera com es fa la informatització no
incorpora les dificultats de la població rural. Es reprodueix la bretxa digital. - Necessitat d’una formació ocupacional de proximitat i arrelada al territori.
- Urgeix el catàleg de projectes empresarials possibles per per a les diverses comarques
rurals. - Regular en contra de les energies renovables és regular en contra dels pobles del medi rural
- Cooperatives, pot ser una fórmula empresarial interessant. No l’única.
- Cal posar especial esment i impuls en estimular la creació d’empreses relacionades amb el
benestar social de la població.
Acords del Fòrum. Infraestructures
- Són les infraestructures les que estructuren el territori.
- Vies de comunicació que generen desequilibri espacial.
- La transició de les energies fòssils a les sostenibles afectarà la mobilitat, tan important a la
nova ruralitat. - Una bona connectivitat digital ha d’estar garantida d’immediat.
- Les polítiques territorialment desigualadores no han cessat.
- Cal garantir la mobilitat rural.
- Polítiques per al territori coparticipades amb la ruralitat.
- Les infraestructures han de respondre al dret de ciutadania.
Dret a la Salut. Prevenció i urgències
Membres
Coordinen: Nel·lo Monfort Quico Fuentes Relata: Emma Gómez Nicolau
Acords del Fòrum
- Front al despoblament l’Atenció Primària rural com a garant de l’Equitat i l’Accessibilitat en Salut de la població rural.
- Cal un canvi en les polítiques sanitàries incloses dins d’una nova manera d’entendre la
Ruralitat per part de l’Administració. - La millora en les condicions laborals que permitisquen estabilitat del personal sanitari i la
creació d’equips cohesionats i eficients és essencial per a mantenir una qualitat assistencial
digna en el medi rural. - Cal procurar l’adequació dels serveis i/o sistema a les peculiaritats de la zona. La rigidesa
del sistema xoca amb les necessitats sociosanitàries reals. - Per revertir el despoblament, és necessari tenir una Atenció Primària forta i digna. A banda
del compromís i dedicació que s’observa en bona part del personal sanitari, necessitem una
aposta clara i ferma de l’Administració per a mantenir una Sanitat Pública, Universal i de
Qualitat. - Els models de contractació han de tenir en compte l’adequació dels perfils als projectes i,
sobretot, la voluntat de desenvolupar la feina en l’espai rural - Un nou model de gestió és una de les claus. Augmentar l’autogestió dels equips
professionals permetria accions més ajustades, operatives, eficients i innovadores. - Aposta clara per les tècniques de la informació i comunicació com a ferramenta de
connexió per a garantir la continuïtat assistencial i millorar accessibilitat al sistema sanitari. - Els pacients han de ser el centre de les activitats sanitàries, cal dotar de major llibertat i
capacitat d’elecció i gestió a les persones usuàries del Sistema Sanitari.
Benestar social. Desigualtats i serveis socials
Membres
Relata: Andrea Andreu Ribés En formen part: Júlia Lugo Cid Yolanda Monfort Molinos Laura Manjavacas Guillot María José Senent Vidal Inma Lázaro Pérez Inés Garcia Sebastià Lledó Ballester Beltrán Rosa vta Doñate Sorribes
Acords del Fòrum
- Algunes condicions actuals relatives al benestar social, que espenten cap al despoblament
rural i que cal revertir: - Cal considerar el dret a no emigrar i el dret a emigrar. I facilitar el retorn, siga quina siga la
causa de l’emigració. - Discurs, estereotips i mitjans de comunicació. Front als discursos i imatges negatius, la
promoció de l’orgull rural i figir dels estereotips tan freqüents com prniciosos. - Trencar la imatge de la ruralitat obsoleta i estàtica.
- Un altre càlcul de l’eficiència en determinades inversions és possible i necessari.
- La dificultat en l’aplicació de la legislació genèrica que rarament s’adapta o considera el
medi rural. - Les qüestions de gènere. tractament d’aquest tema és transversal. Contemplar la
perspectiva des del col·lectiu LGTBI ha sigut fonamental.
Acords del Fòrum. Jovenut
- Persones que desenvolupen els seus sabers al territori. Cal generar una identitat positiva per
a la joventut rural envers el seu entorn i el seu futur en aquest entorn. - Si estudies, te n’hauràs d’anar?
- S’han de comunicar els avantatges que té desenvolupar el projecte vital individual o
familiar en un municipi rural. - Cal tractar la vida associativa juvenil rural amb les seues particularitats.
- Els joves de la Nova Ruralitat volen mantindre la seua diversitat front a globalitzacions
homogenitzadores. - Principals drets de ciutadania per als joves rurals d’aplicació urgent. a) un transport a
demanda com una eina fonamental front a l’ús exclusiu de l’automòbil privat, b) espais
adequats que oferisquen la possibilitat de dur a terme un ampli ventall d’activitats
esportives, i c) de la cultura, accessible i variada, amb programacions estables i rotatives
dins d’un circuit cultural d’àmbit rural d) facilitar l’emancipació familiar al poble, parc
d’habitatges, lloguer , adequació dels habitatges. - Un nou model d’equilibri territorial ha de superar l’actual model desigual.
- Opcions per a quedar-se. De debò.