MICROPOBLES (CATALUNYA)

El fenomen del despoblament rural del Segle XXI és una qüestió de joves. Donar l’oportunitat de viure a rural en condicions dignes de ciutadania és un dret. A les institucions de Catalunya estan convergint diversos programes que tracten de fixar població jove. En parlaran el projecte Munixic que integra regidors de joventut de diversos pobles rurals de Lleida. També el projecte Odisseu amb l’objectiu d’integrar talent jove o el joves. I, finalment, la Xarxa Repoblem que integra diverses agències i institucions.

HIGHLANDS (ESCÒCIA)

Les Terres Altes d’Escòcia s’han convertit en un exemple de sostenibilitat demogràfica en el llarg termini a les zones rurals europees. Hi ha dues institucions centrals en aquest fenomen. La Highlands and Islands Enterprise (HIE) és una agència de desenvolupament econòmic i comunitari han estat la HIE del Govern Escocès. En segon lloc, la Universitat de les Highlands and Islands (UHI) és també un model de formació arrelada a moltes de les necessitats del territori. A la sessió, debatrem sobre aquest model tan present als mitjans de comunicació.

PUEBLOS VIVOS (SOMONTANO-ARAGÓ)

Per a recuperar la vida dels pobles de l’interior del nostre País compten amb exemples que poden servir per reflexcionar al voltant de les possibilitats reals que tenen les administracions públiques d’influir en la decissió de les persones d’establir la seua residència. Un dels exemples més propers i efectiu és la iniciativa Pueblos Vivos, de la comarca de Somontano (i que va estenent-se per la resta d’Aragó). El Grup d’Acció Local de la comarca, juntament amb altres institucions i el suport dels municipis implicats està desenvolupant un projecte exitòs basat en la participació ciutadana, la proporció d’habitatge i de treball, a banda de en la millora de les condicions generals de vida.

TRANSPORT A DEMANDA

El dret a la ciutadania en la ruralitat suposa tindre accés en igualtat de condicions que les persones que habiten la ciutat tant als serveis bàsics com a la resta de serveis que permeten desenvolupar activitats d’acord amb l’estil de vida estàndard. Les línies regulars rurals no són mitjans de transport a considerar per part de la ciutadania, per la ridícula freqüència que tenen, i pels rígids traçats, la qual cosa no fa més que accentuar la funció del vehicle privat com a única alternativa per al transport en la ruralitat. Cal canviar la concepció del servei públic de transport en la ruralitat i per això ja n’hi ha molts models en funcionament i molt més barats que els actuals al nostre País.