Pretenem reflexionar sobre les iniciatives “innovadores” que s’estan concebent, planificant i implementant, davant un horitzó multicrisi des dels nostres pobles.

A hores d’ara la ruralitat ha quedat encarada amb dos grans fronts que requereixen de part de la població rural una intensa resposta proactiva:

A.El primer front d’acció continua sent el de la imperiosa reversió del desequilibri territorial.

Perquè necessitem urgentment l’equiparació en drets de ciutadania amb la resta dels territoris (transport públic, habitatge, atenció sanitària de segon nivell, infraestructures, serveis, telecomunicacions, …) que fagen possible a les parelles joves escollir viure als pobles rurals. Frenar el degoteig constant de joves rurals qualificades i qualificats, i fer possible la incorporació de parelles joves, iniciant així el reequilibri demogràfic d’uns pobles que van quedar envellits a conseqüència de la despoblació dels anys 60 i 70 del segle passat, constitueix el repte més important de la ruralitat a hores d’ara. Així mateix, és imprescindible que les institucions de govern adopten una manera de governar que no desigualen més encara el territori valencià.

La persistent desigualtat territorial constreny i refrena la nova ruralitat que, malgrat tot, no deixa de canviar i de cercar els seus futurs propis. Som conscients que el tractament mediàtic del “despoblament”, si bé ha contribuït a desvelar les responsabilitats institucionals en la manifesta manca d’equitat territorial, també ha tingut l’efecte pervers de delatar la vulnerabilitat dels espais rurals, els quals han resultat identificats per capitals especulatius de tota mena com a objectiu i diana dels seus projectes extractivistes. Tanmateix, estem assistint a una ferma resistència de la població rural davant d’aquesta onada extractivista i colonial, alhora que des dels mateixos pobles s’enceten projectes i dinàmiques per avançar solucions orientades a garantir la seua sostenibilitat ecològica i simultàniament, la seua viabilitat social.

B. El segon front d’actuació, se centra en donar les respostes adients al variat ventall d’amenaces que porta associades la multicrisi ecològica.

Perquè a la ruralitat, entre moltes altres coses, ens cal avançar en la consecució d’una major sobirania alimentària dels pobles, tot recuperant nivells perduts d’activitat agrària i ramadera, per a possibilitar i promoure el comerç i el consum de proximitat. Ens cal recuperar conceptes que han estat tradicionalment presents entre les gents rurals però que s’estan perdent acceleradament amb l’expansió generalitzada de l’onada ideològica neoliberal, hiperindividualista i refractària a l’acarament col·lectiu dels problemes socials. A hores d’ara, parlar i pensar en termes de cooperació, de suport mutu, de col·lectivització, d’ús comunitari de maquinària, de terres, de recursos productius, …, és anar a contracorrent d’unes dinàmiques ideològiques socialment fragmentadores, enormement naturalitzades en l’imaginari col·lectiu.

I també, ens resulta absolutament imperatiu assolir majors nivells de sobirania energètica local i comarcal, superant els importants graus actuals de dependència respecte dels grans i allunyats centres de producció energètica, aliens a l’interès de la població rural.

En les dues jornades anteriors, sempre des de la perspectiva de la societat civil rural, hem analitzat com ens afecten als pobles les crisis múltiples que ens tenallen i singularment, la crisi alimentària que ara mateix planeja sobre nosaltres. Però, si d’aquestes dues importants jornades d’anàlisi hi ha una conclusió absolutament contundent, és que resulta essencial i imperatiu, fomentar i esperonar actituds proactives entre les poblacions rurals. Actituds orientades cap a futurs rurals socialment justos, demogràficament i ecològicament equilibrats, i recolzades en iniciatives creatives que encaixen amb el tarannà propi del nostre medi cultural rural específic.

Aquestes actituds i dinàmiques rurals innovadores, que ja s’estan desplegant a hores d’ara, no sols en el nostre entorn més pròxim, sinó en cadascuna de les diverses ruralitats existents arreu del món, constituiran el nucli central de reflexió i anàlisi de les VII Jornades de la Nova Ruralitat.

---

---

PROGRAMA

Divendres 27 d’octubre

10:00h RECEPCIÓ I BENVINGUDA

10:10h ENTREVISTA INNOVACIÓ SOCIAL

Cooperació, intercanvi, col·lectivització, ús comunitari, ajuda mútua

Mostrar iniciatives actuals i innovadores tendents a la recuperació de l’esperit comunitari rural tradicional, en un marc de preponderància social de l’individualisme neoliberal. Ho abordarem amb una entrevista a fons al Catedràtic Manuel González de Molina. Després de l’entrevista, conduïda per Artur Aparici, obrirem la taula de debat amb la resta de ponents i un torn de participació amb els assistents.

Manuel González de Molina

Les arrels agràries de la despoblació: Crisi del model industrial d’agricultura, i alternatives agroecològiques. Col·lectivisme i crisi ecològica. Catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat Pablo de Olavide i reconegut expert en Història Ambiental. Ha publicat diversos llibres i més d’un centenar d’articles sobre temes d’història agrària i del món rural.

Artur Aparici

Membre del Grup Coordinador del Fòrum de la Nova Ruralitat i Catedràtic emèrit de Sociologia de la Universitat Jaume I. Ha participat i/o dirigit investigacions sociològiques en diversos camps, però molt especialment en el de sociologia rural i del territori. Ha estat implicat institucionalment en el desenvolupament rural de les comarques castellonenques —Fundació Penyagolosa Desenvolupament Rural— i ha estat també Director Acadèmic de l’Observatori per al Desenvolupament Sociocultural Rural de Castelló de la Universitat Jaume I, des de la seua creació. És membre de l’equip organitzador de les Jornades d’Afirmació de la Nova Ruralitat de Benlloc.

11:30h PAUSA CAFÈ

12h TAULA INNOVACIÓ SOCIAL

Xarxes innovadores, noves formes de resistir

Seguim descobrint iniciatives actuals i innovadores tendents a la recuperació de l’esperit comunitari rural tradicional, en un marc de preponderància social de l’individualisme neoliberal. Obrim la taula de debat amb el Catedràtic Manuel González de Molina, a qui haurem entrevistat i la resta de ponents.

Jesus Broch

Coordinadora Valenciana per una Ubicació Racional de les Energies Renovables. Noves formes de resiliència davant l’extractivisme colonial de l’Espai Rural. Activista mediambiental de les Entitats organitzades en defensa del territori. Impulsor dels Camps de Treball Internacionals de l’IVAJ als Espais naturals i del primer projecte de Voluntariat en Medi ambient valencià. Premi Margalló per la recerca “Avifauna Insectivora del Penyagolosa”, ha dinamitzat culturalment l’interior des del Cau de L’Art col.laborant amb SASC-UJI i el Catàleg de la Diputació. Recull dels seus d’articles d’opinió en https://muckrack.com jesusbroch – Jesús Broch’s Profile / El Mundo Journalist.

Xavi Delgado

Gèograf. Tècnic en disseny estratègic i desenvolupament local. Va iniciar la seua carrera professional al Centre Rural d’Informació Europea de la Comunitat Valenciana. Posteriorment s’ha integrat a diversos equips de treball relacionats amb la dinamització territorial i la millora de la qualitat de vida. Com a activista ha format i forma part de diverses entitats de defensa del territori i va col·laborar activament a la Plataforma Rural i a la creació dels Fòrums i la revista Ruralia.

Tesa Giner

El cas de Villores. Tècnica educativa és, des del voluntariat, una destacada activista de la comarca castellonenca dels Ports, a la confluència del País Valencià, Catalunya i Aragó. Giner fa dècades que està en diferents moviments socials per al desenvolupament rural sostenible i va arribar a ser alcaldessa del petit municipi de Villores.

Economia ecosocial

Els nous reptes globals precisen de respostes locals. Abordarem la qüestió de l’economia i el desenvolupament local des d’una perspectiva nítidament rural posant en valor l’economia social, el cooperativisme, la transparència, la innovació econòmica i la responsabilitat amb el territori que de manera avantguardista es donen al rural com a exemple de nous models econòmics.

Elisa Segués Peña

Coordinadora de l’associació “Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària -XMESS”, una xarxa de suport mutu entre municipis de Catalunya que té per finalitat promoure, reforçar i consolidar l’àmbit de l’Economia Social i Solidària, ESS, al nostre territori. Constituïda formalment l’any 2017, però amb una trajectòria de més de 7 anys, treballa per fixar objectius i estratègies comunes, fomentar la cooperació i l’acció conjunta entre membres, i fer-ho des del diàleg permanent amb el teixit de l’ESS. Actualment en formen part 59 Ajuntaments i un Consell Comarcal, que representen la diversitat territorial i de dimensió municipal català.

Pepa Senent Vidal

Doctora en Dret per la Universitat Jaume I de Castelló, amb una tesi doctoral sobre “La impugnació dels acords a la cooperativa”. És professora del Màster Universitari en Economia Social de la Universitat de València. Vicepresidenta de la Fundació Isonomía i coordinadora del  Màster Universitari en Igualtat i Gènere en l’Àmbit Públic i Privat. A banda, és arbitra  de cooperatives del Consell Valencià del Cooperativisme i  representant del grup consolidat de recerca a la Xarxa Euro-Latinoamericana RULESCOOP.

Participació ciutadana i transparència

Anna Peñalver, Transversal Cooperativa

La Cooperativa “Transversal Cooperativa” treballa actualment des de l’àmbit de la participació ciutadana i la transparència per tractar de donar un impuls innovador a l’àmbit del desenvolupament local. El seu treball es basa en la formació, l’assessorament i l’acompanyament en l’àmbit de la comunicació, la participació ciutadana, el desenvolupament local i el disseny de polítiques públiques. Treballen per a l’administració pública, el teixit associatiu i les xicotetes empreses o cooperatives del nostre entorn impulsant una nova manera de relacionar-nos amb l’economia basada en l’empoderament ciutadà, la cooperació i la participació integrant l’economia en un àmbit més holístic i global.

Daniel Castillejo Martínez

Sociòleg especialitzat en el desenvolupament local amb una perspectiva comunitària i intercultural. En els últims anys especialitzat a l’àmbit del desenvolupament local, la dinamització econòmica i l’orientació laboral, destacant la seua aposta per l’economia social i el cooperativisme com a motors de desenrotllament social i econòmic. Membre de la Xarxa Experta del PEU-UJI com a tècnic que treballa a l’àmbit rural.

Exemples de restauració i gastronomia rural

A la taula hi haurà també professionals d’empreses i projectes que naixen a l’àmbit rural, que treballen per a al territori i des del territori. Per exposar-nos exemples pràctics que posen al centre una manera innovadora de relacionar-se amb el turisme, la gastronomia i que representen no només espais de resiliència si no també espais de construcció cap al futur.

• Emili Pons (L’Escudella – Vilafranca)
• Bolíssim. (Vilafranca)

L’escola rural més enllà d’un model pedagògic, un model d’innovació contra el despoblament

Noves formes de tractar el patrimoni rural

Jorge Cruz

Doctorat en Geografía amb una tesi sobre les polítiques de muntanya. Ha investigat sobre el patrimoni rural, especialment el lligat al comerç de la neu. Membre del consell de redacció de la revista Ruralia. Actualment conservador de L’Etno, Museu Valencià d’Etnologia.

Pepa Subirats

És agent d’Ocupació i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de Mas de Barberans i responsable del Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma (des del 2010) i del Racó dels Artesans Fira Monogràfica de les Fibres Vegetals (des del 2011). Coordinadora de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre (2015-2017).

La dicotomia entre el consum rural de la cultura produïda per la indústria cultural i la producció de cultura rural pròpia

• La Mostra Cultural de l’Alcalatén: La producció cultural des de baix en el context del conflicte social que viuen els menuts municipis rurals.

Montse Sorribes

Directora del Centre Rural Agrupat (CRA) Celumbres, promotor del projecte Muntanyes d’il·lusions que té com a finalitat l’establiment de famílies noves als pobles que componen el CRA (Castellfort, Cinctorres i Portell).

Impacte de l’oferta cultural en la salut de la població rural

Xelo Garcia

Infermera rural als Ports i coordinadora d’infermeria del Centre de Salut del Forcall i promotora del projecte Alifara, Anàlisi de Salut dels Ports, un estudi multisectorial amb l’objectiu d’analitzar tots aquells aspectes, no exclusivament mèdics, que repercuteixen en la salut de la població.

Nit musical de km 0

The Clitorians
Col·lectiu de dones Djs sorgit de la Vinaròs Tropical Crew de primera línia de mar. Promotores de nits feministes, traslladen la música jamaicana a les pistes de ball a ritme de reggae, soul i funk, 100% en vinil

Dissabte 28 d’octubre

9:00h TAULA INNOVACIÓ ECONÒMICA II: MODELS I CONFLICTES EN LA CONSTRUCCIÓ SOCIAL DEL RURAL

Innovació per la transició Ecològica a la ruralitat

Eva Vilaseca

Membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, la XES. Biòloga, especialitzada en Ciències del Medi Ambient i en Economia Social i Solidària. Sòcia treballadora d’Espai Ambiental Cooperativa, ha estat una de les impulsores de la comissió d’Ecologia de la XES, cocoordina el cercle de Transició Ecosocial de Coòpolis (Ateneu cooperatiu de Barcelona) i participa d’altres espais i projectes de l’ESS i de moviments ecologistes de Barcelona. La seva voluntat és treballar per a que l’ESS esdevingui un agent rellevant en la transició ecològica i perquè pugui fer front als reptes derivats de la crisi ecològica.

Habitatge públic rural

• CREARQCIÓ cooperativa: Faran una diagnòstic sobre l’estat de l’habitatge públic al medi rural valencià. I explicaran el paper de l’habitatge en la reversió de la desigualtat social territorial.

Júlia Gomar

És sòcia i treballadora de Crearqció, cooperativa especialitzada en arquitectura i urbanisme al País Valencià. Crearqció incorpora a la seua pràctica els valors cooperatius, el treball en equip i els processos de disseny col·lectiu com a ferramentes de treball. S’especialitza en serveis com la planificació estratègica, els projectes d’innovació social i urbana, els estudis per al desenvolupament local i regeneració urbana, processos participatius i de governança, disseny i execució d’espai públic, obra nova i rehabilitació. Han format part de l’equip de treball del projecte “ARREL, Estratègia d’innovació per a la reactivació del parc d’habitatge en municipis en risc de despoblament en la Comunitat Valenciana” junt amb les cooperatives Carpe Estudio, Fent Estudi i El Rogle.

Nous imaginaris del rural

Enric Castelló

Catedràtic dels Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i membre del Grup de Recerca en Comunicació Asterisc. Investigador en matèria d’imaginaris del rural a través de l’estudi del tractament que en fan els mitjans de comunicació. Analista de temes com la cobertura mediàtica de la instal·lació de macroprojectes energètics o dels focs forestals. És investigador principal del projecte Ruralim, “Nuevos imaginarios del rural en la España contemporánea: cultura, documental y periodismo” (PID2021-122696NB-I00) finançat pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033/ i per FEDER Una manera de hacer Europa.

Exemples de lideratges socials

• Almedíjar Vive. Associacions que transformen un poble.
• Ester Giralte, Alcaldessa de Gaibiel. Associacions com a motor de l’activitat local.

Reactivació econòmica del sector forestal (gestió forestal i silvícola, aprofitaments econòmics de la gestió forestal)

O l’amenaça dels incendis, que continua fent-se real un incendi rere l’altre. Ho abordarem amb una entrevista a fons a Eduardo Rojas Briales. Després de l’entrevista, conduïda per Artur Aparici, obrirem la taula de debat amb la resta de ponents i un torn de participació amb els assistents.

Eduardo Rojas Briales

És degà del Col·legi d’Enginyers de Montes, President de la Fundació Capital Natural i portaveu de la plataforma Junts pels Boscos (JxB), que agrupa més de 30 entitats representatives del sector forestal espanyol. Enginyer de Montes per la Universitat de Freiburg (Alemanya) i doctor Enginyer de Montes per la Universitat Politècnica de Madrid. Ha estat professor a les universitats de Lleida i Politècnica de València i Gerent del Consorci Forestal de Catalunya. Cap d’àrea de Política forestal del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ha estat subdirector general de la FAO, president del Col·laborative Partnership on Forests i copresident d’UN-REDD, en representació del sistema ONU (PNUD, PNUMA i FAO), entre altres càrrecs. És autor de gran quantitat d’articles i ponències sobre els boscos i la política forestal a Espanya i al Món.

Els comunals al segle XXI. Noves formes de ramaderia col·laborativa, cooperativa i comunitària

Ramaderia extensiva i noves tecnologies

Laia Batalla

Directora de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya i l’Associació Rurbans. L’Escola va néixer al 2009 amb l’objectiu de garantir el relleu generacional mitjançant la incorporació de persones a l’activitat, la gestió sostenible de les finques i la dinamització del sector fent-lo viable econòmicament.

Jordi Benages

Pastor que ha engegat un projecte per fabricar formatge artesanal d’ovella amb energia solar i reduir així l’impacte mediambiental que té aquest sector sobre l’entorn més proper. Responsable de formatges La Planeta.

Una nova agricultura davant l’escalfament global i local

Noves tècniques de tractament del sòl agrari. Adobs i crisi energètica

Àlex Vilanova

Productor d’oli d’oliva verge extra. Soci fundador d’Olis Cuquello. Responsable d’un projecte de regeneració del sol a l’olivar, amb l’Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià.

Ana García Rández

Enginyera agrònoma, màster Gestió i Valorització de Residus orgànics per la Universitat Miguel Hernández de Elx, on actualment és investigadora de Compostatge i valorització de matèria orgànica.

Després del dinar de cloenda s’organitzarà un espai en el mateix restaurant i en un format distés i de sobretaula per apuntar les conclusions de les jornades.