Juan Luís Anglés a la revista Saó
En el nostre sistema de vida, tindre un lloc de treball remunerat no sols significa disposar d’una font d’ingressos, sinó també sentir-se integrat dins del grup útil de la societat. Tindre una ocupació remunerada et connecta directament amb el nostre model de societat i et permet sentir-te realitzat com a persona.
La penúltima crisi econòmica del 2008 ens va deixar ben clar què suposava perdre el lloc de treball. A banda de passar al club d’exclosos socials, si tenies més de quaranta anys –per molta experiència laboral que tingueres–, si damunt eres dona i, a més, tenies intenció de ser mare –i un llarg etcètera–, també entraves al club de la vulnerabilitat, de la dependència, al de l’empitjorament de les teues condicions de vida i al de la desigualtat d’oportunitats, que sovint comportava la pèrdua del sostre. En darrera instància, passaves de ple al club de la pèrdua d’autoestima i del ple dret de ciutadania.
Vivim en un sistema en què pareix que només si demostrem la nostra rendibilitat i la nostra docilitat som dignes de ser explotats pel tipus de mercat dominant, a qui hem d’estar eternament agraïts. Tot i que aquest ha fet fallida per ser incapaç de garantir un estat social de benestar com cal i, a més, tractar-se d’un sistema col·lapsista en si mateix per la pressió extractivista que exerceix sobre els recursos naturals, alhora que genocida per la seua implicació en la desaparició d’espècies i ecosistemes. S’estan tocant certs límits, i això fa que el món laboral, i en conseqüència l’ocupació, també estiga posant a prova les seues costures: pitjors condicions laborals, contractes de curta durada, augment constant dels aturats juvenils o amb contractes precaris de curta durada i mal pagats.
Llegiu tot l’article a la revista Saó: https://revistasao.cat/ocupacio-i-desenvolupament-economic/