Vicent A. Querol i Ana Querol//
I ara què farem? Les cancel·lacions de la programació cuidada durant mesos han deixat un futur pròxim ben a prop d’un desert cultural. El temps confinats a casa, sense espectacles on es reuneix la gent, han posat en marxa moltes formes de creativitat. Al poc d’estar tancats hem vist com molts d’artistes ens feien gaudir de les arts, iniciatives museístiques ens engresquen des la pantalla de l’ordinador… i les plataformes de films i sèries bullen amb un visionat intens de persones que hi poden dedicar temps des de casa. Les propostes que esmentem, sobretot es mouen des d’espais i canals de masses. Però també hi ha cultura a altres espais més reduïts. Allí també s’han cancel·lat les programacions intenses dels propers mesos. I és que la vida cultural al rural, en mitat d’una primavera, veu com els moments més importants del calendari a l’estiu estan a un pas de disoldre’s.
I ara què farem? També als pobles s’ho han preguntat. Sense els grans recursos i els grans canals, emergeix una nova forma de fer cultura. Si ens permeteu, en el format més pur de la nova ruralitat, ara activant nexos de confiança i llançant a les xarxes propostes de futur. Des d’una malla cultural teixida durant anys, la capital cultural valenciana dels pobles petits no es pot aguantar sense propostes quotidianes. S’obre així el canal Vilafranca es queda a casa a la plataforma YouTube amb una proposta de cultura de proximitat.
Sense els grans recursos i els grans canals, emergeix una nova forma de fer cultura. Si ens permeteu, en el format més pur de la nova ruralitat, ara activant nexos de confiança i llançant a les xarxes propostes de futur.
Vicent A. Querol i Ana Querol
Potser estiguem davant el bureo de l’era digital, capaç de fer-se retrobar les cares i les bones iniciatives a un grapat de voluntàries que han reconnectat les cases del poble i dels qui l’enyoren. El darrer cap de setmana d’abril es van programar des d’una recepta de cuina fins un concert de folk valencià; des d’un curs d’iniciació a l’amigurumi (fer figures amb fil i ganxo) o d’introducció al dibuix, fins el debut d’una cantautora local. Però també el reforç psicològic a famílies en aquest temps extraordinari i estrany per a la convivència o una mica d’exercici amb bones pautes professionals. Des de cada casa, engrescar a fer un esbòs d’allò que veus per la finestra i dibuixar-ho amb unes mínimes pautes. També literatura, recomanacions per llegir i conta-contes pels més menuts (petuts en diríem a aquest poble). I fer-se notar uns als costat dels altres, amb un tardeo que connecta cases en mode sincrònic, totes escoltant la música alhora. Tot l’anterior és possible de ser reproduït per uns altres músics, artistes, professionals… però són altres. I la programació ha continuat amb aquests que ací s’han prestat i han gaudit per fer xalar i que són els propis. Com al bureo, és el punt de trobada on volem tornar a vore les cares. On allò que ens conten cobra un valor especial perquè qui ho interpreta o ho comunica té la mateixa identitat que tu. Una identitat àmplia i diversa al segle XXI, on juguem a re-construïr-nos com a poble i on la capacitat de ser inclusius també en la cultura ens farà ser poble de futur. On molts anclatges físics de l’espai s’han trencat i hi ha una població flotant que s’identifica amb el seu poble i, a jornal de vila, li canta una cançó o li ofereix claus per suportar millor el tancament.
La societat civil, també al terreny de les propostes culturals, pot estar generant territoris de connexió fonamentals per a la societat futura. La invenció d’aquesta cultura comunitària basada en un treball de confiança, voluntats i identitats posa de manifest el compromís de tanta gent amb el seu poble i les seues institucions quan més es necessita. Una línia que, des de nous formats de creació i difusió, defensa la riquesa plural d’allò generat des del territori front a l’homogeneïtzació globalitzadora. Però, a més a més, apunta possibles cultures a una escala territorial apta per a esdeveniments de baixa densitat, per a fòrmules transmèdia que transiten la ràdio, la internet i la TV local. I tot digne, humil de mitjans però amb qualitat tècnica, humana i emocional d’alt voltatge. I sempre molt divers, on totes i tots cabem. Prenguem nota, els bureos del futur ja han templat les cordes.